28/7/10

M. V.

M. de V. Així es deia aquella dona (M.) i era de (V.)...va ser una història preciosa tot i q mai va passar res, mai ens vam liar, jo tampoc ho volia perquè m'agradava tantíssim q només podia liar-me amb ella si ens anavem a casar...resulta q al final s'ha casat amb una altra...quines coses, no? Crec que és la única persona amb qui he pensat en casar-me i mira, de les poques que conec que ho estan.
Però em va tractar tan bé, va ser tan dolça, que sempre li agrairé. Jo li vaig dir que m'agradava des del primer dia perquè no ho vaig poder evitar, em posava nerviosíssima. Quan la veia tenia ganes de plorar, era un subidón...increible, poques vegades m'ha tornat a passar i molt menys des del primer dia q conec algú.
Ara, amb la distància dels anys jo crec que ella es va acostar a mi aviam si passava alguna cosa perquè així amb una excusa o una altra venia a dormir a casa sovint però jo la feia dormir a l'altra habitació...potser ara no ho faria però és q no podia suportar la seva proximitat sense que fossim amants. Es llevava i em feia un suc de taronja, cosa que mai ha fet cap de les meves amants i rentava els plats de sopar...super mona, un amor.
És la història més bonica que mai he tingut tot i q no hagi estat verdaderament una història d'amor. Bé, sí, però no correspost ni físic.
Quan va conèixer a la que ara és la seva dona m'ho va explicar gairebé demanant-me perdó i va ser tan bonic q jo no podia parar de plorar, no recordo què em va dir però sé que li hauria agradat enamorar-se de mi. "Tu téns alguna cosa que l'altra gent no té..." això em deia el primer dia que ens vam veure quan ja anava mig pet...
Només un dia ens vam tocar una mica perquè vam ballar juntes però li vaig dir que no ho fes mai més si no és q havia de continuar...perquè seguidament se'n va anar a morrejar-se amb la que estava liada (que per a més inri es deia com jo, quins collons). Va ser terrible, va ser com follar però amb roba, és de les experiències més eròtiques que he tingut mai a part del sexe mateix, és clar, i no sempre!! Jeje.
En fi, fins aquí la història de la M. de V. Ara quan la veig (mooolt de tant en tant) aparto la vista i si puc canvio de vorera al carrer. És massa dolorós, és pitjor q una ex!! Aix. Si el guionsita d torn ens tornés a ajuntar...sense la dona, clar...

3 comentaris:

  1. La vida dona moltes voltes, mai se sap, per això penso que sempre s'ha d'intentar lluitar pel que vols, encara que t'equivoquis, per no quedar-te amb el regust de no haver fet, ara poder penso més en mi que en tu, quan dic aquestes paraules....

    T'entenc que ara et faci mal veure-la, però queda't amb lo bo, com penso que sí que has fet.

    ResponSuprimeix
  2. Avui he llegit una frase que pot ser et pot ajudar.A mi no m'ajuda gens:
    "No ploris pel que has perdut,sigues feliç pel que has viscut".
    :P

    ResponSuprimeix
  3. Sí, noies, em quedo amb lo bo...maria, en aquest cas (en altres no, eh?) estic d'acord amb la frase que dius...m'agradar haver-ho viscut i d fet, no és q s'hagi acabat perquè mai va ser res i aquella situació no podia durar per sempre, havia d'acabar d'una manera o altra...em quedo amb com vull q em tractin: així, com ella. I com no vull q em tractin: com ho han fet les meves amants a qui he deixat...trist, dur però necessari.
    A mi se m'ha de tractar bé!

    ResponSuprimeix