Optimisme

Optimisme extrem. No sé si és normal això però estic contenta de pensar que
1) Per segon cop a la meva vida algú m'ha "triat" d'entre tot un grup de gent. Era un trauma que tenia perquè mai m'havia passat però ja em va passar un cop i aquest cop també em sento així, super especial perque entre tots i totes ell em preferia a mi més q a ningú i em sento important. Bé, tot i q al final hagi triat un altre mooooc.
2) Per primer cop a la meva vida m'ha fet cas un home...bueno home...diguem-ne especímen del gènere masculí. En sèrio que fins ara, que jo sapigués, no li havia agradat mai a CAP home. No sé, em començava a preocupar...

Ui, i ara parlant amb una amiga q ens va veure i diu q va notar algo, q va notar q ell em mirava d'una manera especial. Que maco. I és una amiga molt intuitiva i q no diu les coses per dir. Que tonta jo de pensar que ell no sentia res per mi quan sí que ho sentia...aiiiiiix!! Massa carbasses a la vida i després una no s'entera de res...si ho arribo a saber ATACO!!