6/10/12

Confiança

M'agradaria tenir confiança. Però mira, és com si les 2 siguessim ultra-desconfiades...perquè per 3 quarts d'hora q vaig estar sense contestar-li un missatge ja es va posar rabiosa...i quan li dic que no llavors que sí i quan li dic que sí llavors que no...uf...però jo...inside...és com si no em cregués res de lo bo del que em diu i sempre pensés q està  a punt de canviar d'opinió cap a malament. Perquè clar, com que el seu comportament no acompanya, de vegades.
Però és que miro totes les dades i m'adono que em quedo amb coses que em fan estar insegura i no gaudeixo de les bones.
Ahir vam quedar, vam estar com superbé. No es va mostrar gens distant corporalment, estàvem com així: molt a prop. I ens miràvem als ulls i rèiem i no sé però ella continuava amb els seus comentaris nosé...com...de que "així ja estem bé" o...no sé.
Vaig marxar molt ràpid perquè venia l'autobús i ens vam fer una abraçada ràpida i quan vaig arribar a casa li vaig enviar un missatge de facebook de "ostres, quina despedida més ràpida" i em diu "sí, jo no estava gens efusiva"...ja però si no és això!! A més, si tampoc ho està mai, ves quina novetat.
No m'agrada que em vagi dient en cada moment com NO està amb mi perquè és que em sento malameeeent!!! És com si em repetís a cada moment com un mantra: no m'agrades, no m'agrades, no m'agrades, no m'agrades. Però quan jo li dic val, doncs adéu, llavors em ve al darrera de que no pot estar sense mi.
Estic confusa. Tinc ganes com de "passar d'ella". Ai doncs mira, ho faré, tu. Ja vindrà. Però aquesta no és la meva manera de ser...ai no sé.
És com si jo estigués contenta quan estic amb ella i ella quan no està amb mi, tot i que després és la que no pot parar de quedar amb mi...NO L'ENTEEEEEEENC!!

1 comentari:

  1. He llegit els dos posts, i ostres, entenc que estiguis feta un embolic.
    Mira per tu, estar tu bé, sense sentir-te tu malament, xq no és just. I que s'aclareixi, sobretot això.

    ResponSuprimeix