Lluna de mel

El cap de setmana ha sigut com una lluna de mel...vam quedar divendres al vespre i hem estat ENGANXADES fins avui, diumenge, al migdia...i sort que teniem dinars separades...pq si no...

Estic tan contenta...i tan BÉ...i tan TRANQUIL.LA...continuo dient que mai m'havia sentit així...tan relaxada q ni tan sols la trobo a faltar...diguéssim...o sigui...sí però no ...perquè estic tranquil.la i confiada...tot i que contemplo la possibilitat de que tot es torci, clar...ja sabeu: es mi vida...

Ella diu que és perquè sempre ho fa però és que...ho hem dit als nostres pares! Tampoc sé ben bé "el què" perquè no és que siguem nòvies, de moment, no sé, som "nem fent" a ma mare li he dit que estàvem "una mica juntes" jajaja pobre...diu què vol dir això?? I dic res, mama, q fa poc i q no se sap...
Quan penso en la meva C. no puc parar de somriure i somriure i somriure i riure!!!