Acabo de preparar un sopar amb espelmes (bueno, només una, que no n'he trobat més).
M'ho he passat molt bé preparant-ho tot. Tant que no tenia ni por de que res sortís malament perquè era maco en si. M'encanta quan la C. em produeix aquest efecte: aquesta tranquil.litat d'estar al món real...no sé, de ser jo mateixa...
Tinc ganes que arribi i abraçar-la i que vegi tot el que he preparat per totes dues. Mmmmmm, una amanida boníssima. Fliparà!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Nenaaaa!!! feia molts dies que no et llegia. Ja m'he posat el dia i mira, què vols que et digui, q encara q tinguis por, q encara q tingui por, q encara que no sàpigues, que avui sigui un sí i demà un qui sap...APROFITA!!! viu els moments bons, gaudeix-los i la resta suposo que va amb el pack, però escolta, jo porefereixo un pack d'aquests, que no pas un de rutina-tranquil.la-avorrida- sense ais, ni manetes, ni mirades...
ResponEliminaAis, que et tinc enveja, de la sana eh!!!
Espero que el sopar hagi anat de conya!
Sí sí sí, tens tota la raó del món...que me quiten lo bailao i palante, no??? És millor això que l'avorriment. Mil vegades millor perquè això és molt bonic...
EliminaPer cert, li va agradar molt l'amanida...;)