8/12/10

Iniciativa

Que no, que no, que no vull parlar de partits politics...ja sabeu que aquest bloc no va d'això!
La cosa va ser ahir.
Vaig anar a un concert d'Ell (us en recordeu? l'únic ell de bloc) i quan va acabar tocava un altre grup i estavem tots allà apinyats perquè hi havia moolta mooolta gent. A ell ja l'havia saludat abans del concert però entre la multitud el vaig veure allà a uns metres de mi xerrant i tenia moltes ganes d'abraçar-lo i dir-li que el concert m'havia agradat molt i tot això però estava com paralitzada.
Recordava la pel.lícula que van fer l'altre dia sobre la Mara Teresa de Calcuta, quan li deien "mare, no tenim diners per fer això" i ella responia "deu ser que encara no és el moment". I no sé, això em va servir.
Pensava si està un tros enllà potser és perquè ara no hem de parlar, no és el moment.
Però llavors vaig tenir iniciativa i vaig anar cap a ell a parlar-hi i a fer-li l'abraçada que tenia i va ser molt bonic, vam parlar 2 minutets però ens vam fer petons (a la galta, eh?) i li vaig acariciar la galta quan ja marxava...sento molta tendresa per ell i per què no havia d'anar  a dir-li i a manifestar-li?? Em vaig sentir tan bé després d'haver-hi anat. I al cap d'un moment no hi era.
Sí que era el moment però era jo qui ho havia de fer.
Que complicat discernir quan has d'actuar i quan has d'esperar, buf!!

2 comentaris:

  1. A vegades els moments els hem de cercar nosaltres. Ben fet! Aquesta abraçada ja no te la pren ningú!!! Una altra!

    ResponSuprimeix
  2. molt complicat! celebro que anés bé!

    ResponSuprimeix