Verónica

A vegades em pregunto si em passa com a la Media Verónica de la cançó (us enganxo la versió d'Amaral, que grans són....no feu cas del videoclip, escolteu  Media Verónica) i "NO SÉ DISTINGUIR EL AMOR DE CUALQUIER SENTIMIENTO" perquè m'he adonat que tinc tot de gent a la cua, esperant i quan algú em dóna carbasses, plinc! De seguida sorgeix algú altre o algú que estava "aparcada" i llavors torno a l'atac.
Avui he vist una noia que feia molt que no veia (anys) però que m'agradava molt. Està igual de guapa. Una amor que mai ha sigut possible, i per tant, no fa patir.
He vist també una altra que m'agradava molt també i que sí que creia que seria possible durant un temps i sí que em va fer mal. Però ara la veig sempre tan atabalada corrent d'una banda a l'altra que tinc la sensació que mai la veig. Avui li he dit "bé, ja parlarem a l'altra vida" i m'ha fet una carícia. És dolça en el fons.
Després hi ha una companya de dansa que no sé, ens mirem una mica. I crec que no m'agrada però m'interessa i noto que li estic tirant la canya aviam què passa.
També m'he adonat que la profe de dansa està bona igualment encara que faci mala cara i estigui malalta com avui...
Trobeu que estic sonada??