La noia balladora està amb la noia aquella.
I a sobre l'ha conegut fa poc. Per què la gent utilitza la meva energia i jo em quedo sense? Tinc complexe d'enzim.
Resulta que tu proves d'anar a poc a poc i sempre ve una lagarta i amb un dia et pren el que tu volies.
Em sento imbècil i molt, molt, molt trista. Ja sabia segur que no li agradava però ara passo d'ella i no li vull dir res més i si molt m'apures li diré per què. Em sap molt greu perquè em cau molt bé i m'encanta però em sento molt idiota i molt molt molt trista. És que no em podia imaginar una notícia pitjor (per a el cas que ens ocupa, clar) I sort que ja ho sospitava perquè si no....m'agafa un atac.
No vull pensar en ella, no vull que existeixi, no vull ballar més amb ella!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
em sap molt de greu!
ResponEliminauna abraçada ben forta i ànims i endavant. Segur que hi haurà altres. Dóna't temps, no et sentis malament per plorar si et cal.
Gràcies :)
ResponEliminaEl que em fa ràbia en realitat és que sempre acabi igual...al final es tornarà un bloc avorrit...jejeje...sempre igual!
De fet no puc parar de plorar.
A mi també em sap greu i estic d'acord amb rits, el temps és savi i t'ajudarà a supera-ho. Deixa que la tristesa surti i cerca el suport dels qui realment t'estimen. Has pensat que potser no et convenia? Una abraçada molt forta!
ResponElimina