20/3/12

Petons

Ja sé q això és continuar pel camí de l'error però és el q sento...
M'he trobat el meu veí quan entrava a l'escala. Ell en sortia.
Només ens hem dit hola després de mirar-nos un moment als ulls...
Però és tan mono...és q continuo volent només anar fins a ell i besar-lo com aquell dia...
No tinc ganes de dir-li res, ni de quedar amb ell, ni de fer-nos "amics" ni de tenir més complicitar ni estar més a prop...simplement vull anar fins a ell, mirar-lo i besar-lo i després marxar.
Tot i q comenci la primavera o potser malgrat això...estic trista... :(

4 comentaris:

  1. que et doni ànims no consola, oi? va, segur que apareixerà algú nou a qui fer petons!!!

    ResponSuprimeix
  2. ...això espero...bé o millor q no ho esperi, pq qui espera desespera...em dedicaré a la solteria...snif...gràcies pels ànims igualment :)

    ResponSuprimeix
  3. fa molts dies q no et llegeixo, així q, evidentment, m he perdut part de la història. però seria tan maco poder apropar-te a una persona q t'atrau, q et mira amb aquells ullets fe-rli un petò i quedar-te tan ample...heheeh! però la realitat és la q és. S.N., ja saps q la tristesa va i ve i no ha de dependre de tenir petons o no, tot i q els petons, clar, hi ajuden molt! bé, ja sé q no és el mateix, però t'envio un peto de primavera!

    ResponSuprimeix
  4. Tranquil.la Rachel, tampoc t'has perdut res interessant...no ha passat res...
    Sí, tens raó, no és el mateix però gràcies pel teu missatge, m'ha agradat moltíssim!! :D

    ResponSuprimeix