Oioioioioi...

Uf, mare de déu, són les 4:20 de la matinada i acabo de tornar.
No sé quin titular posaria si fos una notícia del diari però potser el resum o el q més m'ha impressionat és que m'he morrejat amb el germà de la profe de dansa...
Com a notícies accessòries diria que he anat a un sopar a casa seva (som col.legues, no amics amics però sí coneguts i mira, ha anat així) i tot d'amics seus que jo coneixia molt poc. Dada important perquè m'ha permès estar com molt alliberda, lluny de totes les tensions que, vulguis o no, tens quan estàs amb els teus amics de sempre.
Hem començat a jugar a un joc d'aquells de fer coses (marededéu...què tenim, 15 anys??) de fer petons al coll o als llavis i coses vàries, segons deia sempre ell: sense traspassar els límits i penso q és cert perquè m'he sentit molt bé en tot moment i gens pressionada ni res.
Total, que ens ha tocat una prova en q ell m'havia d fer un petó on volgués i llavors m'ha morrejat. Bueno, ell a mi i jo a ell perquè diria que el pitjor és QUE M'HA AGRADAT  i potser fins i tot afegiria que en tenia ganes.
He de confessar que em dóna cert morbo que sigui el germà d'ella. No s'assemblen però...ho sé.
Després ho hem fet més vegades i hem estat abraçats molta estona i ens hem fet petons i llepades al coll.
A més a partir del primer morreig, diguessim, ja hi havia el catxondeo general de tothom i de nosaltres també de que voliem que ens toquessin les proves junts i fins i tot ens ha tocat una prova i tothom ha marxat i ens han apagat el llum.
És el primer cop que em morrejo amb un home...a la meva edat...ja em val.
Ostres, és que estic com a quadres (amb els ulls a quadres, com diu una q conec). No reacciono.
Per una banda tinc la sensació de joc perquè també he morrejat a més gent i també m'ha agradat jajaja. Bé, però no amb tothom: amb algú m'ha agradat però amb algú altre m'he quedat igual.
Però per una altra, entre tot plegat, i ell després dient que jo feia molt bé els petons...tinc com la sensació q ens hem liat també.
No sé, no crec que per part seva tingui gens de futur i per part meva, no en tinc ni idea però ja sabeu que jo em penjo més fàcilment que un mico de la selva...però és raro perquè en realitat no és que m'agradi. O potser és q està canviant el meu concepte d'agradar.
Uf, no sé, vaig a dormir i a consultar-ho amb el coixí. Jo que demà em volia llevar d'hora...