El mateix

Avui ha estat rareta, clar, sense dir-me res en tot el dia fins a la nit i després hem parlat una mica i clar, m'ha tornat a dir el mateix: que ella vol estar amb mi i abraçar-me molt I JA ESTÀ.
I jolin, ja li he dit que això del "ja està" em talla el rotllo, no sé, què vol dir que ja està?? Li he dit clarament: q jo tenia ganes de fer-li petons. Aviam ara no ens liem (bueno, ella diu q no però clar, el cap de setmana passat ens vam liar o sigui que...) però diu q li encanta estar amb mi i abraçar-me i fer-me carícies.
Li he dit que aprofitem el que ens agrada fer i ho fem al màxim. I que si un dia té ganes de fer-me petons doncs que ja me'ls farà. Ja sap el que jo sento. I que si mai arriba aquest moment doncs...jo què sé...
Insisteix en que estem diferents i que estem diferents. Ella suposo q sent q no està "enamorada" però jo no vaig a casa de la gent a dormir enganxada a ella com una paparra...no sé com en diu d'això però esclar...
Aix, ara l'enyoro més i la vull abraçar molt...m'hauré de posar més dura perquè quan m'estovo...uf, és fatal.
Som dimarts i penso en quant falta per dissabte q hem quedat...i em fooooonc....estic tooooova!!!
Per què no pot ser tot més normal? Aix...sempre igual...