Truman

Heu vist el show de Truman??? Quina gran peli...
A vegades tinc complexe de Truman.
El dia que estàs plosh tot va de cul, com si et perseguís un núvol només plovent sobre teu.
I que ningú et faci una sorpresa en aquests moments o et passi algo inesperat q t canvii, algo q no depengui d tu. Estic cansada d'haver-ho de fer tot jo, només vull flotar i que les coses succeeixin al meu voltant.
Vull estar com el dia "de autos" i vull q un paperet decideixi quan em tornarà a fer un petó i jo només em deixi dur i que ell torni a fer trampes per triar-me i em faci repetir el petó que li he fet jo perquè era massa petit. Per mi aquella nit va ser massa curta i de cop ell va marxar al carrer i tot es va acabar. Què he de fer perquè torni a valdre l'encanteri?
Per què sempre tot és tan raro?? Per què no puc conèixer algú i ens agradem i tot és normal i no hi ha coses rares ni TOIES pel mig?? I que el que jo faci sigui efectiu i que l'altra part també faci coses i em senti atesa i protegida i existent com li passa a TANTA gent???
No vull estar així, vull estar normal perquè de fet tot està normal, no entenc per què he d'estar així de deprimida com si, no sé, com si no m'estimés ningú o m'acabés de deixar l'amor de la meva vida.
Alguns dels meus amics em diuen que no perdi l'esperança o que passi d'ell perquè no em fa cas. I ja sé que vaig dir que no posaria més com a exemple els casos passats...Si algú em fes cas de tant en tant...és esgotador estar sempre pensant: bueno va, la pròxima vegada. Aquest pensament ja se m'ha gastat.