Petó

Avui he anat a un concert d'Ell. Bé, això de que hi he anat és per dir-ho d'alguna manera perquè he escoltat només les 2 últimes cançons (snif, ara tinc més mono que abans).
L'he vist després i estava una mica rebotadet de la vida perquè hi havia el nòvio de la seva ex (com pot ser tan guapa?) però igualment m'ha fet ilu.
Primer ens hem fet dos petons i hem parlat una estona també amb una altra amiga meva i quan marxavem jo li volia fer un petó, un "pico" d'aquells que ens fem no sé exactament per què però que segons el nostre amic comú Ell fa per demostrar "carinyu". No sé. Però llavors l'he mirat per dir-li l'adéu definitiu (jua jua, ni que s'hagués mort...adéu d'avui) i no sé, m'ha agradat molt aquest moment de comunicació en què ens mirem als ulls i sense paraules ens preguntem "ens fem el nostre petó?" i amb els ulls m'ha dit "sí" i llavors li he fet un petó als llavis i una carícia i he marxat tan contenta i amb un somriure tonto que, no sé, havia de dissimular perquè les meves amigues em sembla que em miren raro pel tema Ell, no sé per què tinc aquesta sensació.
A vegades penso que...no sé, que no puc comprtir amb elles la meva vida "amorosa" (amorosa de pa sucat amb oli, però vaja), que els produeix rebuig o...no sé què exactament. Però tinc la sensació que em contesten "ah, vale, molt bé. Podem canviar ja de tema?"; penso que no els hi agrada compartir aquesta part de la meva vida. Bé, no ho penso de totes les amigues però sí d'aquestes amb qui estava avui concretament.
Doncs avui somiaré amb ell i somiaré que li faig un petó dolç i petit.