28/9/12

Capítol

No us ho creureu però ens vam enrollar. Sembla mentida, eh?? A vegades passa!
Però tranquils/.les, que tot continua sent una merda.
Volia dir-me lo de sempre: que sí però no però no ho sé però venia decidida a endur-se'm al llit i mare de déu si ho va fer...quina fera. Jo estava astorada, no donava crèdit. Sexualment, va ser fred per mi, jo estava freda tot i que ara quan ho penso...m'encenc perquè ella estava tota encesa i bueno, això, com una fera, ja us dic, quin pànic. Però clar, estava flipada per l'aspecte sentimental: per poder estar-la abraçant i fent-li petons i acariciant-la...i mirant-la als ulls i besant el seu somriure...
És que ara no sé si podré parar, realment. Li he dit jo, que estava millor quan erem amigues i ella ha dit que també.
Demà hem quedat...però estic tan trista que no sé si podré estar normal...potser hem de deixar de ser amigues i tot.
M'he pillat fins a l'extrem, esclar.
Vaig a dormir i demà serà un altre dia...

2 comentaris:

  1. I xq no li dius que a tu t'agrada? Xq i dir-li que s'aclareixi? No t'ajudaria?

    Potser ella té por, no sap què vol,... i si tu tires del carro? xò intentant no fer-te mal, simplement apostant, xò això de ser amigues quan no és el que vols.... et sona bé?

    si ho expliqués jo o algú altre, què en pensaries?

    ànims i endavant!! pot sortir alguna cosa ben bonica!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Guapi, ja n'hem parlat. Sap el que sento i això forma part del problema perquè ella diu que no sent el mateix. El fet de tornar a ser "només amigues" és dir-li que no m'atabali fins que s'aclareixi. I jo no puc estar amb incertesa, la porto pitjor que la negativa. Els dos cops que ens hem enrollat ella s'ha sentit malament i clar, de retruc jo també. No sé què pensar perquè no entenc res. Aviam si en posteriors posts, aconsegueixo aclarir alguna cosa... Gràcies :)

      Suprimeix