P.P

No no no, ara no m'he fet del PP!!! P.P. són les sigles de Pessimisme Preventiu.
Us diré en què consisteix amb un exemple (la meva manera preferida d'explicar les coses).
Aquest cap de setmana torno a anar a un festivalet on POTSER hi podria haver la noia balladora. Aix, no em feu dir per què però no vull preguntar-li!! Potser per donar-li més emoció? Potser perquè no tinc ganes de sentir que em digui que no? -quan fas una pregunta has d'estar disposat a rebre totes les respostes possibles, o si més no, les més previsibles- .
La qüestió és que ara és un misteri si vindrà o no vindrà. El Pessimisme Preventiu consisteix en convèncer-me que no vindrà, que segur que no vindrà. Que pessimista, direu, no? Doncs sí però d'aquesta manera em mentalitzo de lo bé que m'ho passaré encara que ella no hi sigui i previnc la decepció que seria arribar i que no hi fos. Si finalment ve, SORPRESA!! Fins i tot és millor que si esperés que vindrà perquè llavors només confirmaria el que ja pensava i no seria tan agradable.
Podria ser Pessimisme Preventiu o Pessimisme Optimista.
Ara, també us dic que s'ha de saber quan desconnectar aquest dispositiu, eh? Perquè si no sí que et tires al pessimisme total i tampoc cal!!
Ah, per cert, ja m'ha contestat el missatge i tanta impaciència, tanta impaciència, m'he adonat que només feia dos dies que li havia enviat, abans d'ahir!! Uix... Però que bé, no? :D

Respiració

Sí, sí, teniu tota la raó del món, ja he respirat i ja m'he pres una til.la i ja m'he relaxat i ja m'han passat els cinc minuts.
El que hagi de ser, serà. I serà quan hagi de ser. Jo ja he fet el que havia de fer, de moment i continuaré amb la política d'actuar segons el moment.
Mentrestant, va, us deixaré un altre poema dels meus, d'acord? Aviam què vos pareix.

DANSAR

Dedins del fred
l'escalfor de la música
que se m'escola per la roba
i m'embulla els fils
del pensament, del sentiment.

Primavera de la tardor,
estiuet de Sant Martí,
un, dos, tres, maluc amb maluc.
Ballar, vull ballar amb el vent
que escampa les fulles
i et remou...

(12-11-2004)

Impaciència

Aquesta és la paraula que defineix el meu estat: impaciència.
Li he enviat un correu a la noia balladora dient-li simplement que com està (perquè l'últim que em va enviar em va dir que no estava massa animada). Em sentia intranquil.la, em sentia angoixada, rara...però de cop he entès que només estava impacient i llavors m'he relaxat. Segur que tard o d'hora em contesta així que res, a esperar.
En alguns aspectes de la vida sóc molt pacient (de fet cada dia exercito la paciència) però en altres sóc impacientíssima. Com ara. Voldria ja la resposta, JA! I la resposta a totes les preguntes! Aix.

Meua

M'agrada i alhora em contraria tenir aquest sentiment propi i introspectiu com d'intimitat amb la persona en qui penso.
Potser sóc adicta a aquest sentiment.
M'agrada i alhora em contraria sentir aquesta persona meva, sentir que quan no estic pensant en res apareix ella, sentir que és el meu fons de pantalla.
En aquests moments, tot i que ella no sàpiga res del que estic pensant ni sentint, la sento propera, íntima, dins meu.
La visualitzo al meu costat somrient-me, noto la seva escalfor al meu costat com un miratge. Gairebé noto el gust d'un petó seu...
M'agrada i alhora em contraria perquè vull fer-la partícip de tot això, vull que sigui REAL i compartit.
Si ballessis sempre amb mi...

Ballar

Quan ballo sóc feliç, a que ja us ho havia dit?
Però tinc moltes ganes de tornar a ballar amb la noia balladora...que ditxós que jo seria, ai Maria, ai Maria si ballessis sempre amb mi....(sempre m'ha semblat tan romàntica aquesta frase del ball de rams...és lo més romàntic que em puc imaginar: demanar a algú que balli sempre amb tu)

Ai, noia balladora...si ballessis sempre amb mi!

Penjar-me

No m'agrada penjar-me perquè tan bon punt començo a pensar en una persona a estones mortes, començo a passar-ho malament. Començo a pensar que tot s'espatllarà, que segur que no em fa cas, que si me'n fa segur que anirà malament i començo a estar ansiosa per quan passarà el que ni tan sols sé si passarà mai.
No hi ha alguna manera de canviar aquesta dinàmica? De gaudir del que passa i prou?
No tinc ni idea de què va pensar la noia balladora, ni de què pensa ni de què sent i potser no té absolutament res a veure amb el q em passa a mi. I em sembla fatal.
Tinc ganes de veure-la i alhora voldria no veure-la més i oblidar-la.
Hi penso sense voler però alhora ni tan sols sé si realment m'agrada.
La tardor m'afecta massa.

i aleshores...

El cap de setmana ha estat fantàstic, no podria tenir uns amics millors per molts que els dissenyés, els adoro!
Erem dissabte a la nit i no tenia notícies de la noia balladora. El que deia al post anterior: pensava bueno, al final no haurà pogut, però tampoc estava pensant en ella. Pensava: potser m'ha escrit un correu i quan arribi el veuré.
Jo tota contenta rodejada de gent que m'estimo molt.
I aleshores...
Sona el telèfon...un número que no conec..."hola! Sóc la balladora -bé, va dir el seu nom, és clar".
Se m'il.lumina la cara. Bé, no la vaig veure però me la imagino.
Em diu "escolta, què et sembla si vinc ara? És que estem en una altra festa i ens estem avorrint". Tot això a quarts de dotze de la nit, i nosaltres al mig de la muntanya (ella, no sé on). I és clar, jo encantada de la vida: doncs molt bé, i tant que podeu venir! I em diu bueno, no és segur, ara ho acabem de decidir. I li dóno les indicacions de la casa per si un cas.
I van passant els minuts, els quarts i els hores...aquí sí que estava una mica nerviosa ja però també pensava: bé, potser al final ha decidit que no però no passa res.
Cada cop que s'obria la porta se'm posava el cor a cent.
I un d'aquests cops...apareix per la porta amb el seu mig somriure. Quasi no m'ho podia creure. No perquè fos ella, sinó per com havia anat tot.
Em va encantar, va ser tan màgic, tan bonic, tan sorprenent, tan autèntic, tan fluid...
Vam estar xerrant, una mica tímides, amb moltes frases ambigües per les dues parts (pel que em va semblar).
Algunes miradetes, alguna mà rossant-se només.
I aquest matí ha marxat amb el seu acompanyant després d'unes quantes frases ambigües més.
Ha sigut preciós. M'ha agradat molt més que si hagués vingut directament avisant-me o fins i tot més que si haguessim "lligat" en unes altres circumstàncies més "normals".
Començaré molt contenta la setmana.  :)