11/10/10

Respiració

Sí, sí, teniu tota la raó del món, ja he respirat i ja m'he pres una til.la i ja m'he relaxat i ja m'han passat els cinc minuts.
El que hagi de ser, serà. I serà quan hagi de ser. Jo ja he fet el que havia de fer, de moment i continuaré amb la política d'actuar segons el moment.
Mentrestant, va, us deixaré un altre poema dels meus, d'acord? Aviam què vos pareix.

DANSAR

Dedins del fred
l'escalfor de la música
que se m'escola per la roba
i m'embulla els fils
del pensament, del sentiment.

Primavera de la tardor,
estiuet de Sant Martí,
un, dos, tres, maluc amb maluc.
Ballar, vull ballar amb el vent
que escampa les fulles
i et remou...

(12-11-2004)

2 comentaris:

  1. Molt ben fet. Has pres una gran decisió.
    Un poema molt bonic.

    ResponSuprimeix
  2. doncs si, bona decisió (encara que no fàcil. No et facis mala sang si et descobreixes pensant-hi)

    ResponSuprimeix