Demà

Demà potser el veig a ell (i seguim amb la dinàmica d'un dia cadascú) però penso que és una història que no té cap mena de futur i em surt invertir-hi el mínim d'energia.
Podria anar demà on potser ell estarà. També hi ha la possibilitat que hi sigui Ella...però no crec perquè potser m'ho hauria dit...bé, o potser no...tinc la sensació que ja no la conec.
Si tingués la iniciativa activada, podria demanar-li a ell si anirà demà al lloc possible...però és q alhora penso: per què??
I el que més penso: ja no vull que em tractin més malament, no vull que m'ignorin més. És que no puc, necessito sentir-me estimada i valorada, necessito mimar-me i també que em mimin. Per això no sé què fer, si demanar-li si hi anirà o no...i alhora penso encara: SI NO M'AGRADA!! Buf, sembla que tingui quinze anys!!!