5/5/10

Infants

Cada dia em meravello de com els infants capten les emocions més profundes dels altres. Només els infants saben el que cerquen (que diu el petit princep) però també saben el que cerquem nosaltres.
Amb prou feines he dit a ningú que penso una mica en ell. Un dia vaig anomenar-lo a la classe, dient que era un amic meu (cert) i avui una nena m'ha regalat una fulla d'heura del pati i m'ha dit que era per ell.
M'han entrat moltes ganes d'explicar-li (a ell, és clar) però no crec que ho faci perquè estic cansada de participar en històres amb persones que no hi participen. I estic segura que ell no pensa gens en mi.
Tot i que jo no sé ni de quina manera hi penso, la realitat és que el tinc al cap. Estic anti-acció.
I això que predico la teoria de passar a l'acció sempre que es pugui. I jo vaig i no ho faig. No tinc ganes que em rebutgin més, que em facin més mal, de tornar-me a sentir no-res, que tant hi fa si hi sóc com si no, que tant podria ser-hi jo com qualsevol altre...no. No vull sentir-me més així, almenys per ara. No m'hi veig amb cor. M'he de cuidar i mimar-me...i això mateix faig.

1 comentari: