1/5/10

Tristesa 4 (o 5)

I m'acabo de posar molt trista perquè m'he adonat que és el primer dissabte en molt de temps que em passo a casa sense ella...i ara l'enyoro com feia dies que no ho feia...i voldria que tot hagués funcionat i ara mengessim anissos en comptes d'espaguettis...que era lo únic que tenia de menjar. Potser el pes al pit que sentia aquesta tarda era aquesta tristesa que volia sortir i ara ho ha fet...

2 comentaris:

  1. doncs que surti, que surti!!!
    i tú tampoc et quedis a casa. fes un passeig, fes alguna cosa que et faci passar l'estona i poc a poc t'aniràs sentint millor.


    ànims!!

    ResponSuprimeix
  2. doncs si... deixa que surti... una abraçada!

    ResponSuprimeix