9/5/10

Fer feliç

Avui, comunicació via carta i via missatges d'una amiga comuna amb ell (avui toca ell, es veu). Em diu que escolti Kitty, Daisy & Lewis...ho faré demà perquè el so del meu ordinador no funciona.
La carta era per animar-lo. Jo per què sempre tinc la mania de voler fer feliç a la gent? A vegades tinc la sensació que ho faig com per aires de grandesa però si ho miro fredament, és bo, no? A mi m'agradaria que algú volgués fer-me feliç. Però d'altra banda també penso que m'agradaria estar amb algú que JA SIGUI feliç com jo ho sóc...no sé, és un tema en el que he de pensar més.
No té res de dolent voler que la persona que tens al cap estigui bé, estigui contenta, i tingui coses boniques i agradables a la seva vida, oi que no? O, repeteixo, potser és pretensiós per part meva pretendre que li provinguin de mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada