Bé, de fet són ell i ella com per casualitat, podrien ser ella i l'altra ella però llavors seria més difícil d'entendre, no?
D'una banda encara em sento malament perquè el dijous ella em digués de quedar i jo li digués que no. Perquè en realitat sí que hi vull quedar però no així i sé que em farà més mal i no vull però sí que vull i per això em sento malament és com si tingués mal de panxa mental.
D'altra banda em faig gràcia a mi mateixa perquè quan tens il.lusió per veure a algú (en aquest cas ell) i desitjaries que et trobés atractiva fas coses com depilar-te, comprar-te roba, pensar què et posaràs quan el vegis...i això en realitat et beneficia a tu mateixa perquè estàs millor i tothom et veu més bé encara que al final no aconsegueixis l'objectiu. Potser ell no em troba gens atractiva i després et frustres més perquè has intentat estar al màxim d'atractiva i resulta que l'altre no t'hi troba (bé o sí però jo crec que en aquest cas no). És la contradicció del flirteig o del coqueteig o digues-li "hatxe". Fins que no saps segur que l'altra part també juga...buf. Em fa ilu i mandra alhora. I por perquè realment encara no sé si vull res amb ell.
Estic una mica tocada del bolet, oi?
Contrastes
Fa 22 hores
no, tocada del bolet, no.
ResponEliminam'he perdut una mica, però t'entenc. sempre ens cal una mica de sentir-nos desitjat, de poder agradar.
no et sentis malament per sentir-te així.
intenta cuidar-te!
Em sembles que totes acabaríem caient en aquestes sensacions si ens trobéssim en el teu moment^-^.
ResponElimina