31/5/10

Ell/a

Bé, de fet són ell i ella com per casualitat, podrien ser ella i l'altra ella però llavors seria més difícil d'entendre, no?
D'una banda encara em sento malament perquè el dijous ella em digués de quedar i jo li digués que no. Perquè en realitat sí que hi vull quedar però no així i sé que em farà més mal i no vull però sí que vull i per això em sento malament és com si tingués mal de panxa mental.
D'altra banda em faig gràcia a mi mateixa perquè quan tens il.lusió per veure a algú (en aquest cas ell) i desitjaries que et trobés atractiva fas coses com depilar-te, comprar-te roba, pensar què et posaràs quan el vegis...i això en realitat et beneficia a tu mateixa perquè estàs millor i tothom et veu més bé encara que al final no aconsegueixis l'objectiu. Potser ell no em troba gens atractiva i després et frustres més perquè has intentat estar al màxim d'atractiva i resulta que l'altre no t'hi troba (bé o sí però jo crec que en aquest cas no). És la contradicció del flirteig o del coqueteig o digues-li "hatxe". Fins que no saps segur que l'altra part també juga...buf. Em fa ilu i mandra alhora. I por perquè realment encara no sé si vull res amb ell.
Estic una mica tocada del bolet, oi?

2 comentaris:

  1. no, tocada del bolet, no.
    m'he perdut una mica, però t'entenc. sempre ens cal una mica de sentir-nos desitjat, de poder agradar.
    no et sentis malament per sentir-te així.
    intenta cuidar-te!

    ResponSuprimeix
  2. Em sembles que totes acabaríem caient en aquestes sensacions si ens trobéssim en el teu moment^-^.

    ResponSuprimeix