30/5/10

Tard

Avui ella ha penjat una foto seva i l'he vist i m'he omplert de tendresa. L'acariciaria, la miraria durant hores...però tinc la sensació que és massa tard, que realment no vull res amb ella, que s'ha acabat, que ja no n'espero res ni puc oferir-li res. Això també m'entristeix. M'agradaria tenir il.lusió per ella encara (en part) però no en tinc. Se m'ha acabat, me l'ha gastat. Ara no en queda, per molt que vulguis xarrupar. No en queda. Em sento buida, i és un buit que em fa mal. És com la "nada". Un agujero seria algo...no quedó nada.

2 comentaris:

  1. aviat tornaràs a omplir aquesta buidor amb noves il·lusions, amb noves fotos que acariciaries, i seran noves i t'aportaran noves sensacions i vivències.

    ResponSuprimeix
  2. De vegades és difícil adonar-se'n que no la pena.I tot i el dolor que rebem,acceptaríem qualsevol cosa! Però no ho facis això!Tu també vals o sigui que et mereixes una cosa millor.

    ResponSuprimeix