30/11/10

Lo bo

Primer de tot, ja sé que "lo" no és del tot correcte però ja m'enteneu.
El meu problema és que estic pensant que no sé digerir lo bo. O sigui, quan em passa alguna cosa fora de lo normal però cap a la part positiva de "lo normal" m'atabalo i em perdo i no sé el que em faig durant nosequant temps.
En canvi quan tot va malament miro endavant, em faig forta, penso que no passa res i estic contenta d'estar amb mi mateixa.
Algú enten algo?? Què diria Freud de mi???
Les coses bones em fan patir per si després s'espatllen i són dolentes, però en realitat sóc perfectament capaç de suportar les dolentes...com es menja això???
Segur que a més, amb la meva actitud histèrica faig que les coses s'espatllin. I sí que gaudeixo de quan són bones però les espatllo perquè em poso histèrica.
Per cert, avui he parlat amb la noia balladora pel xat LA MAR DE BÉ. Ara que no m'atabali i m'espanti i ho torni a esptallar tot...

3 comentaris:

  1. No entenc res^-^jejeje.És broma!
    Cadascú és com és.

    ResponSuprimeix
  2. Em sembla que t'entenc una mica. Por a ser feliç? Crec que ho pateixo una mica..., tot i que darrerament intento aferrar-me a les coses bones tant com puc. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  3. M'agradaria tenir la oportunitat d'afrontar aquesta por...

    ResponSuprimeix