Moment

Hi ha moments a la vida en què et canvia tot.
Però generalment això ho veus a posteriori, quan hi ets no saps que tot allò que estàs vivint farà que canvii tot per sempre.
Fa poc, en una conversa via mail vaig recordar un d'aquests moments vitals. Ja fa molts anys però després d'allò i per molts motius junts tot va ser diferent. És com si abans visqués una altra vida de la que visc ara.
Bé, i des de llavors també hi ha hagut altres moments d'aquestes. I n'hi haurà més.
A més, no importa si són coses bones o dolentes perquè això tampoc ho saps fins al cap del temps.
De les coses bones en surten de dolentes i viceversa.
Així que torno a arribar a la conclusió d'anar fent el que em dongui la gana en cada moment jajaja.

Humanitat

hi ha dies que senzillament odieu la humanitat? Que aneu pel carrer i voldrieu patejar a tothom qui veieu? Que us agradaria viure AL MIG de la muntanya pel simple fet de no haver de veure ningú?
Doncs per mi avui és un d'aquests dies.
Hi ha dones que s'enfaden si dius això però jo crec que és per la regla. Tens l'estat d'ànim ampliat, sigui el que sigui.

Tot i que l'anècdota no és la mateixa, em sento com a la CANÇÓ DE LA NOIA DE L'ALTRE CANTÓ DEL BAR. Així que em quedaré a casa i em posaré a composar....

Cançoneta

Senzillament és bonic. La vida és plena de coses boniques.
(es veu bé el vídeo?)

No-amor

 Hi ha una companya de feina amb qui sempre tenim la mateixa conversa: odia al seu home.
I jo penso, per què continues vivint amb ell?? Sempre es queixa d'ell i sembla, pel que diu, que no l'aguanta. Sempre diu que si tornés a començar no estaria en parella, que ojalà que estigués sola, que que bé que s'hi està, que si naps i que si cols.
Doncs mireu, avui per un dia, li dono la raó. Bé, per un dia no perquè així en general penso que per estar amb algú mig-mig o malament i voler q marxi permanentment, més val estar sola.
I estic tan bé sola que estic com espantada i tot. Estic tan tranquil.la sense que m'agradi ningú ni passi res...que no sé, i si em quedo així per sempre?? Per una part em sento com si em faltés un tros perquè a mi sempre m'agrada algú, sempre m'agrada tothom!! Què és això?? M'estaré transformant en un alien o algo així??
Buf.

Cantar

L'altre dia a la classe de dansa em van fer cantar...bé, jo venia de cantar i li vaig dir a la profe i em va dir "ah, molt bé, doncs ara cantaràs" i jo amb la vergonya, vaig haver de cantar davant de tothom amb la meva guitarreta que sé tocar a nivell "kumbayà".
Però em va passar una cosa que no sé si mai m'havia passat, que jo recordi no. Em vaig com concentrar tant en cantar que quan vaig acabar la cançó se m'havia oblidat tot, vaig aixecar la vista del paper (sí, em sentia inseguria i mirava el paper!!) i no recordava on era, em va semblar super estrany veure a la profe allà davant aplaudint-me (clar, q havien de fer pobres, tb...) i vaig pensar "ai, on sóc? Què fan aquestes aquí?". Em vaig sentir bé :) , com super "artista" jajaja, mai havia tingut aquesta experiència mística.
Diu que hauré de cantar al festival de final de curs. Marededéu, com si tingués 12 anys jo jajajja.
Vaja, però el que sempre dic: ella apassionada de la vida en tot i jo també. Que maco, oi? Snif. Jeje, però no em sap greu perquè com que ja sé segur que mai podrà ser res, doncs ja ni ho espero. Però seria guai, no? A més, m'aporta tant, que així ja està bé.
De totes maneres, avui estic tan cansada, tant tant tant tant tant...que semblo una campana...no, tant i tant que estic pensant no anar demà a dansa!! Uaaaaaaaaaaaal.la!! Us ho podeu creure??

Buscar

M'he adonat q tinc el radar de "buscar" apagat.
Q miro a la gent q veig pel món i no penso (o sigui, si m'adono q no ho penso, és q en realitat ho penso una mica...potser més q pensar-ho és notar-ho) en si podrien ser una opció per ser la meva parella. O sigui, descarto a tothom per principi.
Però estic contenta perquè quan hagi de passar alguna cosa, la persona adequada saltarà aquesta barrera i tot serà molt natural i fàcil....ejem...almenys si puc continuar amb aquesta sensació (cosa que dubto, però vaja, d'il.lusió també es viu).
Jo vull estar sempre així de bé i no haver de sacrificar aquesta felicitat per a estar amb algú. "Estar amb algú" és un concepte que em produeix mal rotllo...no hauria de ser així, no?

Pel·lícula?

Sóc jo que sempre em monto la pel·lícula? O és que faig algo per desencadenar aquesta situació?
La situació:
Sempre ensopego amb dones que no són lesbianes però que no paren de repetir-ho i que es comporten de manera estranya i semblaria que em tiren els trastos si no fos perquè m'han repetit fins a la sacietat que no són lesbianes.
Ja m'està tornant a passar! Si no tingués en compte l'orientació sexual de les persones pensaria que em va al darrera o que allà passa alguna cosa però llavors recordo les mil vegades que m'ha dit que no li agraden les dones i penso...no no...deixa, deixa...segur que no és això! I res.
Però com que continuo tan primaveral...doncs avui somiaré amb ella perquè em dóna la gana i somiaré una història d'aquelles ben enrevessades en què ens trobem en una situació inesperada i ella pren la iniciativa i jo no entenc res perquè representa que no li agraden les dones però llavors es desencadena la passió.
Crec que podria ser guionista només amb les històries que m'imagino gairebé totes les nits de la meva vida.
Ja podria omplir un llibre sencer només amb la profe de dansa jajaja però per avui la deixo tranquil·la.
Vosaltres també ho feu? Jo ho faig des que tinc us de raó gairebé totes les nits de la meva vida.

Masoquisme

Fuuuuuuuaaaaaaaaaaaaa!! És que m'encanta.
Avui és el dia en què faig classe d'estiraments amb la mateixa profe amb qui faig dansa contemporània.
I és que m'encanta, em superencanta i m'extraencanta i més. Sí sí, ella. I també el treball q ens fa fer, la canya q ens dóna, les coses que ens diu, la seva filosofia corporal, lo molt que coneix el cos -vale, "lo" no es diu, però és la passió- , com reacciona el meu (de cos) i no em refereixo a res sexual, sinó a algo vital, passional, emocional...
M'ha fet tocar-li els abdominals...marededéu...no sap q ja ve la primavera? Em noto la cara il.luminada, els ulls encesos i és l'estat que més m'agrada, és com em sento millor, jo voldria estar així sempre (tot i q sé q és impossible...per sort) i em dóna el que vull de la vida PASSIÓ. Com un simple abdominal pot despertar passió o que et col.loqui bé l'esquena en un moment.
M'apassiona ella però no parlo en el sentit de voler-la com a parella sinó com a persona, com a ens, com a sabiduria, com a profe...
El massoquisme ve d'estar-te fent un mal que t'hi cagues i tenir els músculs a punt de petar i sentir plaer...sentir que t'estàs fent un bé.
M'ENCANTA

Primavera

Aquesta època de l'any sempre em porta un estat EXTRA-primaveral. Potser fins i tot més que la pròpia primavera. Encara falta perquè vingui, no? Aix, no sé potser per la candelera ja es comença a veure la llum al final del tunel de l'hivern.
Estic hiper-hormonal i no paro de plorar i ultra-emocionar-me per tot. Avui no podia parar de plorar pensant en la meva nena de la classe de l'any passat que enyoro tant i ahir quan vaig sortir de la classe de dansa també volia plorar perquè m'encanta i sóc tan feliç ballant que no vull parar mai. I sóc feliç perquè demà hi torno i alhora sóc feliç també perquè avui he fet música i no sé, tot em fa molt feliç i alhora em fa plorar. Sembla que estigui embarassada jajaja. Tranquils, és impossible.

Família

Avui he tingut un dinar familiar (d'aquells amb tiets i cosins, etc.) i he pensat que, no sé, que m'agradaria experimentar el fet de poder-la compartir (la família) amb una parella i que en pogués formar part. No sé si mai ho podré aconseguir. I no sé,m'he posat entre il.lusionada i trista. Perquè per una banda em fa molta mandra el procés fins a ser parella estable (i a més, penso: amb qui??) però per l'altra penso: si és el que vull, per què no lluitar per aconseguir-ho? No sé, és que ho trobo impossible. Seré una solterona. Snif.

Cançó

Algú sap si es pot penjar una cançó que tu tinguis al teu ordinador? O només enllaços o fotos? A vegades em sento una mica cateta...o com deia un grup de facebook "me siento hipotenusa entre tantos catetos"....jeje.

Amant

Crec que necessito una amant ja perquè la profe de dansa m'està començant  a posar massa malalta cada cop que la veig i, sobretot, cada cop que em toca.
Em quedo mirant-la i perdo el món de vista. M'encantaria tenir al meu costat algú que m'agradés tant, a qui admirés (en el sentit semblant a "mirar") a qui no em cansés de mirar i de mirar com es mou i com està feta.
Sé que amb ella mai no hi estaré i m'atreviria a dir que tampoc ho vull, és un amor platònic total al 100% en el món de les idees però m'encanta i m'encanta com em fa sentir i m'agradaria traslladar-ho a la realitat.
Bé...és real i palpable però ja m'enteneu, no?