L'altre dia a la classe de dansa em van fer cantar...bé, jo venia de cantar i li vaig dir a la profe i em va dir "ah, molt bé, doncs ara cantaràs" i jo amb la vergonya, vaig haver de cantar davant de tothom amb la meva guitarreta que sé tocar a nivell "kumbayà".
Però em va passar una cosa que no sé si mai m'havia passat, que jo recordi no. Em vaig com concentrar tant en cantar que quan vaig acabar la cançó se m'havia oblidat tot, vaig aixecar la vista del paper (sí, em sentia inseguria i mirava el paper!!) i no recordava on era, em va semblar super estrany veure a la profe allà davant aplaudint-me (clar, q havien de fer pobres, tb...) i vaig pensar "ai, on sóc? Què fan aquestes aquí?". Em vaig sentir bé :) , com super "artista" jajaja, mai havia tingut aquesta experiència mística.
Diu que hauré de cantar al festival de final de curs. Marededéu, com si tingués 12 anys jo jajajja.
Vaja, però el que sempre dic: ella apassionada de la vida en tot i jo també. Que maco, oi? Snif. Jeje, però no em sap greu perquè com que ja sé segur que mai podrà ser res, doncs ja ni ho espero. Però seria guai, no? A més, m'aporta tant, que així ja està bé.
De totes maneres, avui estic tan cansada, tant tant tant tant tant...que semblo una campana...no, tant i tant que estic pensant no anar demà a dansa!! Uaaaaaaaaaaaal.la!! Us ho podeu creure??
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
esclar que hauràs anat a dansar!!!
ResponEliminasegur que vas cantar la mar de bé, si et fan cantar al final de curs, serà per alguna cosa!