16/2/11

Buscar

M'he adonat q tinc el radar de "buscar" apagat.
Q miro a la gent q veig pel món i no penso (o sigui, si m'adono q no ho penso, és q en realitat ho penso una mica...potser més q pensar-ho és notar-ho) en si podrien ser una opció per ser la meva parella. O sigui, descarto a tothom per principi.
Però estic contenta perquè quan hagi de passar alguna cosa, la persona adequada saltarà aquesta barrera i tot serà molt natural i fàcil....ejem...almenys si puc continuar amb aquesta sensació (cosa que dubto, però vaja, d'il.lusió també es viu).
Jo vull estar sempre així de bé i no haver de sacrificar aquesta felicitat per a estar amb algú. "Estar amb algú" és un concepte que em produeix mal rotllo...no hauria de ser així, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada