Aquesta època de l'any sempre em porta un estat EXTRA-primaveral. Potser fins i tot més que la pròpia primavera. Encara falta perquè vingui, no? Aix, no sé potser per la candelera ja es comença a veure la llum al final del tunel de l'hivern.
Estic hiper-hormonal i no paro de plorar i ultra-emocionar-me per tot. Avui no podia parar de plorar pensant en la meva nena de la classe de l'any passat que enyoro tant i ahir quan vaig sortir de la classe de dansa també volia plorar perquè m'encanta i sóc tan feliç ballant que no vull parar mai. I sóc feliç perquè demà hi torno i alhora sóc feliç també perquè avui he fet música i no sé, tot em fa molt feliç i alhora em fa plorar. Sembla que estigui embarassada jajaja. Tranquils, és impossible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És bo emocionar-se, riure, plorar... i per mi que la primavera ja la tenim aquí! (seran les ganes de què arribi de veritat?)
ResponEliminaUna abraçada!
ei,
ResponEliminaperdona
peró estic intrigada..
quin és el nom vulgar?
·
Dona...te'l diria però pensa que és un bloc anònim...com ens podem posar en contacte en privat? A més, si és molt vulgar...jajajaja.
ResponEliminaUna pista: el meu nick són les inicials. Bé, una pista que no serveix per res jaajjaa.
ei,
ResponEliminasegur que trobes el meu e-mail entre les ironies..
·