No-amor

 Hi ha una companya de feina amb qui sempre tenim la mateixa conversa: odia al seu home.
I jo penso, per què continues vivint amb ell?? Sempre es queixa d'ell i sembla, pel que diu, que no l'aguanta. Sempre diu que si tornés a començar no estaria en parella, que ojalà que estigués sola, que que bé que s'hi està, que si naps i que si cols.
Doncs mireu, avui per un dia, li dono la raó. Bé, per un dia no perquè així en general penso que per estar amb algú mig-mig o malament i voler q marxi permanentment, més val estar sola.
I estic tan bé sola que estic com espantada i tot. Estic tan tranquil.la sense que m'agradi ningú ni passi res...que no sé, i si em quedo així per sempre?? Per una part em sento com si em faltés un tros perquè a mi sempre m'agrada algú, sempre m'agrada tothom!! Què és això?? M'estaré transformant en un alien o algo així??
Buf.