Masoquisme

Fuuuuuuuaaaaaaaaaaaaa!! És que m'encanta.
Avui és el dia en què faig classe d'estiraments amb la mateixa profe amb qui faig dansa contemporània.
I és que m'encanta, em superencanta i m'extraencanta i més. Sí sí, ella. I també el treball q ens fa fer, la canya q ens dóna, les coses que ens diu, la seva filosofia corporal, lo molt que coneix el cos -vale, "lo" no es diu, però és la passió- , com reacciona el meu (de cos) i no em refereixo a res sexual, sinó a algo vital, passional, emocional...
M'ha fet tocar-li els abdominals...marededéu...no sap q ja ve la primavera? Em noto la cara il.luminada, els ulls encesos i és l'estat que més m'agrada, és com em sento millor, jo voldria estar així sempre (tot i q sé q és impossible...per sort) i em dóna el que vull de la vida PASSIÓ. Com un simple abdominal pot despertar passió o que et col.loqui bé l'esquena en un moment.
M'apassiona ella però no parlo en el sentit de voler-la com a parella sinó com a persona, com a ens, com a sabiduria, com a profe...
El massoquisme ve d'estar-te fent un mal que t'hi cagues i tenir els músculs a punt de petar i sentir plaer...sentir que t'estàs fent un bé.
M'ENCANTA