13/2/11

Pel·lícula?

Sóc jo que sempre em monto la pel·lícula? O és que faig algo per desencadenar aquesta situació?
La situació:
Sempre ensopego amb dones que no són lesbianes però que no paren de repetir-ho i que es comporten de manera estranya i semblaria que em tiren els trastos si no fos perquè m'han repetit fins a la sacietat que no són lesbianes.
Ja m'està tornant a passar! Si no tingués en compte l'orientació sexual de les persones pensaria que em va al darrera o que allà passa alguna cosa però llavors recordo les mil vegades que m'ha dit que no li agraden les dones i penso...no no...deixa, deixa...segur que no és això! I res.
Però com que continuo tan primaveral...doncs avui somiaré amb ella perquè em dóna la gana i somiaré una història d'aquelles ben enrevessades en què ens trobem en una situació inesperada i ella pren la iniciativa i jo no entenc res perquè representa que no li agraden les dones però llavors es desencadena la passió.
Crec que podria ser guionista només amb les històries que m'imagino gairebé totes les nits de la meva vida.
Ja podria omplir un llibre sencer només amb la profe de dansa jajaja però per avui la deixo tranquil·la.
Vosaltres també ho feu? Jo ho faig des que tinc us de raó gairebé totes les nits de la meva vida.

2 comentaris:

  1. Tothom ens muntem la nostra pel•lícula, només canvia el guió...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. Somiar és de franc, i qui sap, potser els somnis es fan realitat i tot.
    Una abraçada somiadora!

    ResponSuprimeix