20/7/11

Llenties

Mentre pensava en la frase que li vaig dir…”m’agrada tocar-te els cabells, és gustós, com posar els dits dins d’un sac de llenties”, mentre enyorava els seus rínxolets amb unes quantes canes…


“neena”

Era ella al xat.

Crec que m’he posat vermella i tot, tremolava. Si mai es connecta últimament…res, que com estic, que com va anar la tornada, que ella va tornar trista però que va passant la setmana i ja està més animada. Que un petó i que ja ens veurem.

L’enyoro, vull trucar-la, vull parlar-hi!! Però no ho penso fer perquè ella vol ser la meva amiga i jo d’amigues ja en tinc moltes. Jo vull parlar-hi per una altra raó i com que no s’esdevindrà, prefereixo ser prudent. Jo no m’hi puc acostar.

Ara és ella qui m’ha de dir si quedem per la setmana que ve. Jo ja hi vaig amb una altra amiga. Jo vull dir-li que hi anem juntes però no ho faré perquè jo he de posar els límits a la seva seducció. Jo no puc sucumbir.

I és com posar els dits dins d’un sac de llenties…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada