25/7/11

Opinions

Ahir vaig constatar la diversitat d’opinions que hi ha pel món i la diversitat de punts de vista sobre una mateixa cosa segons la persona.


La qüestió era la noia balladora, esclar. Vam quedar que de la setmana que ve “ja parlariem”. I aquesta frase, si estàs penjadet com jo, et planteja el dilema de : QUI parlarà?? Et truco jo o em truques tu?

Opinió de l’amiga 1: “Si home, no et va dir que ja parlarieu? No és ella qui va treure el tema? Doncs que et truqui ella. “ Val a dir-ho: opinió d’una amiga que lliga molt i que va una mica de sobradeta.

Opinió de l’amiga 2: “Et va dir que volia ser amiga teva però d’això fa molt temps i les paraules se les endú el vent, si tu creus que hi ha feeling i no està amb ningú: a por ella! Truca-la” Aquesta és l’opinió d’una amiga que no coneix tant la història ni la meva història ni a mi.

Em fa molta gràcia el contrast. M’adono que potser sóc massa prudent, massa negativa, tinc massa por de fer-me mal. Certament ho puc intentar i puc passar temps amb ella perquè si ha de passar algo, tingui la oportunitat de passar.

No sé, faré el que em surti en el moment. Potser la trucaré, potser no…no vull pensar-hi ni reflexionar-hi ni decidir quina és la millor opció. Faré el que em peti. Sempre pot passar que justament ara hagi lligat com mira, ja va passar l’any passat. En realitat el que passa és que m’agradaria que em truqués ella tot i que sé que tampoc voldria dir res. O potser la truco i al final no hi va, jo què sé. No puc saber quina és la millor opció per tant no triaré la millor, triaré la que més em piqui en el moment.

2 comentaris:

  1. ostres, aquests dies estic vivint alguna cosa semblant. I mira, no ho he explicat massa al blog. Però em vaig trobar un noi i ens varem embolicar. Al final, no va quedar clar com ens posariem en contacte, qui trucaria a qui. I ell no deia res.... una part del meu cercle íntim em deia que fés algun pas que truqués o enviés mail, l'altra que no, que si volia més ja diria... i jo enmig.

    I com dius, al final acabes fent el que et surt, algo molt instintiu encara que no ho tinguis clar. I això és el que et farà sentir bé, fer el que et surti a tu, i sempre estarà bé.

    ps. al final li vaig enviar un mail. em va contestar xò no donava joc i jo tampoc. Li vaig enviar un mail, xò crec que no tirarà endavant.... xò tp m'afecta massa

    ResponSuprimeix
  2. Per què és tan difícil la comunicació quan s'hi barregen sentiments amorosos?

    ResponSuprimeix