27/3/12

Dualitat

Dins del meu cervell hi ha com una dualitat:
- La profe de dansa i el veí com a LA MATEIXA PERSONA partint de la base que són germans. I és veure a la profe de dansa i somriure pensant: q he morrejat al teu germà, eh? I sentir-me una mica com si ho hagués fet amb ella...com més a prop seu...com més a prop d'allò que mai podré aconseguir, esclar.
- La profe de dansa i el veí coma DUES PERSONES DIFERENTS. I oblidar-me que ténen alguna cosa a veure...potser aquesta segona opció la penso més quan el veig a ell o penso en ell i la primera més quan la veig a ella.
O sigui que la profe de dansa seria "Ella+una mica d'ell" i en canvi ell seria més complet i no tindria tanta part d'ella.
En realitat, si vas a mirar, hauria de ser al revés, no? O potser no perquè sembla que a ell el podria "tenir" (al país dels somnis, però bueno) i en canvi, com q a ella no la podré tenir mai, almenys tinc com "una part" d'ella o una reminiscència o un vincle o el q sigui...Quan no pots tenir alguna cosa et fixes més en el que s'hi assembla o s'hi acosta. Almenys d'ell he tingut 4 petons q guardo.
 En canvi, quan ella explica coses de casa seva, de quan era petita o de la seva família penso: visca, ara estic una mica més a prop d'ell, en sé alguna cosa més...
Si fessim una enquesta, de qui creieu que estic més penjada: d'ella o d'ell?? Sembla un culebron això: el germà i la germana!! Fot-li vedella!

Cap comentari:

Publica un comentari