Penso que tot ve de l'error original. Com el pecat original, que llavors surten tots els pecats...sabeu?? Doncs igual però amb algo q no va anar com havia d'anar.
I estic parlant d fa 20 anys, el primer cop q jo vaig "triar" algú en plan "AQUELL D'ALLÀ" i ell no em va fer el més mínim cas sinó per odiar-me perquè li anava al darrera (cosa gens estranya, pobre...).
Crec que a partir d'aquell moment tot va començar a anar malament. El meu cor ja l'havia triat. Era ell amb qui volia estar. Era ell el meu ELL i el meu amor. I l'únic q m'importava era ell i "gaudir" d'ell tant com podia (mirar-lo, escoltar-lo, saber coses d'ell, saber què feia...no sé...) encara que no em correspongués ni res que s'hi assemblés.
Hauria de tornar a aquell moment i canviar alguna cosa. Però no sé què. Què representa que hagués hagut de fer? Passar d'ell? Oblidar-lo? Buscar-me'n un altre? Encara no entenc com podia tenir jo uns sentiments tan intensos les 24 hores del dia i ell ni tan sols sortir a la pel.lícula, com aquell qui diu.
I des de llavors no entenc res. Fins ara.
19/3/12
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada