És lleig espiar al veí però jo ja el vaig avisar: VIGILA QUE SOM VEÏNS...abans q em fes el primer petó...i no va vigilar gens.
I ara que fa una mica de caloreta i la porta de la galeria (q dóna a la seva cuina amb el celobert pel mig) està oberta, no puc evitar mirar-lo a través de la cortina sense q em vegi (espero) tot i sentir-me, com us deia fa poc, com quan tenia 14 anys i MIRAVA el nen de la meva classe que m'agradava i aquest era el meu màxim a la vida. Així ja era feliç. Seré voyeur?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada