Ànim

Anava a fer un post sobre l'ànim...que no sé com, m'ha tornat des q vaig estar llegint el meu diari antic...potser va ser una manera de "buidar", allò que dèiem...
Però d'ahir a avui s'han succeït els capítols amb el veí...capítols d'aquells graciosos que estic convençuda que no conduiran enlloc però que mira, animen i fan passar l'estona. Donen vidilla..
Ahir el vaig veure al xat i sense pensar ni res (com realment s'haurien de fer aquestes coses) li vaig dir que allò de divendres havia estat molt bé. Després de nosequantes contestacions d'una sola paraula va fer una frase i tot!! Però de seguida li vaig dir adéu JO A ELL perquè no em pogués deixar plantada jajaja.
Avui l'he vist signant llibres però no li he dit res perquè estava allà tot enfeinat...supermono, com sempre, de VIP.
Total, que quan he tornat de dansa he vist llum a la seva cuina i clar, he decidit treure la roba de l'estenedor en aquell moment i no en cap altre i he sortit. Aleshores ha obert la finestra i m'ha presentat a la seva companya de pis i ha estat xerrant un munt d'estona i hem dit fins i tot que tornarem a quedar un dia per sopar amb aquella amiga comuna q ve a casa meva alguns dies.
No és per dir però jo també estava com super guai perquè havia sortit expressament aviam si em veia. A més se m'ha "tret" com la tonteria d q n oem fa cas i q fuig de mi i m'ignora. Penso: molt bé, maco, però jo no t'ignoro ni fujo de tu. Au.