Uau!!

Ai mare meva, quin episodi s'ha produït en un moment.
Un episodi d'aquells meus pel.liculeros que no duran enlloc però q a mi em fan il.lusió i em trastoquen i m'emocionen.
Venia de classe de dansa tota euforica i feliç i m'he anat a dutxar com acostumo a fer, sobretot quan fa calor...i b, he sortit de la dutxa amb tovallola com sol fer també tot hij de vecí...
Llavors he vist llum a casa del meu veí i he pensat "no necessito res de la galeria??" (q és des d'on ell em veu pq el vidre de la meva cuina és glaçat. De fet no necessitava res però he sortit a agafar una cosa qualsevol, esclar, era la meva.
He mirat de reüll aviam si em veia i no l'he vist però just quan he girat la vista per agafar la cosa que no necessitava per res he vist q estava allà palplantat i q sí q em veia i m'ha dit hola amb el cap i jo l'he saludat tb amb la mà.
Potser queda lleig que ho digui jo però ho vull dir i ho crec. Crec que he estat encantadora perquè m'he sorprès tant i m'he posat tan contenta que tinc la sensació q li he fet un somriure amb tota la felicitat que de cop m'ha envaït (ja em diràs tu, no sé ni per què). M'ha fet com una emoció extrema, tanta que quan he tornat a entrar he plorat. Ni de pena, ni d'alegria, no sé, només d'emoció.
Divendres hi ha una altra presentació del llibre q està fent i hi aniré segur...vull estar igual d'estupenda q avui però no sé si podré, ha sigut tan i tan sorprenent!!