14/4/12

Veí

No entenc res (per variar).
Primera, no entenc per què continuo pensant en el meu veí si en realitat si ara em fessin decidir, decidiria que no vull res amb ell, ni hi penso ni m'interessa...està b q en la mateixa frase digui que hi penso i que no hi penso...visca la coherència!! El q vull dir és q no és q hi pensi, però sento q el tinc al cap...b, q sí q hi penso però no és q intenti res amb ell, no li faig "cas" a aquest pensament, potser seria l'expressió correcta.
I segona, no entenc què li he fet. Aviam, igual m'estic montant la pel.lícula però abans del dia "dels fets" ens veiem més i em proposava coses, o sigui, quan feia algo a casa seva em convidava i tal i ara, des del gener...home...ja fa uns quants dies, no?? A més, precisament ara (aventatges i desventatges de ser veïns...) està entrant tot de gent a casa seva i ell...res de res...abans em deia tipo "ei, q el mes que ve fem un sopar, t'hi apuntes??" i ara..silencioooooooooooo.
I penso: t'he fet algo, maco?? Et caic malament'??

Sempre acabo tenint aquesta odiosa sensació amb la gent: q els caic malament. Que primer els caic bé, que jo estic normal, no estic insegura, ni inhibida ni res blablabla, sembla q va tot b i per algo...sovint quan s'hi barreja el tema "agradar"...pluf!! Tot s'acaba i no volen saber res de mi i penso: tan horrosa sóc quan se'm coneix??? Jo crec que no...buaaa...estic deprimida.
I a sobre els seus amics s'equivoquen de pis i piquen a casa meva, és q no es pot ser més desgraciada....jajajaa....

Cap comentari:

Publica un comentari