Mentre estava al curs de dansa, la C. em va enviar un missatge tot estressat dient-me que si volia anar de vacances amb ella uns dies. Òbviament li vaig dir que sí ràpidament (considerant que em va enviar el missatge a la nit i li vaig contestar l'endemà gairebé al migdia perquè no l'havia vist...jejeje, com em faig la interessant) però mira, ja me'n començo a penedir...ara q hem parlat tranquil.lament per fi, ja comença amb el rollo de dir compulsivament que vingui més gent i que vingui més gent. Doncs per què m'ho diu a mi en singular?? Jo no entenc a la gent, ja ho he dit mil vegades.
Però d'aquí a que marxem tinc temps de mentalitzar-me. Som amiiiiiiiiiigues..amiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiigues (imagineu-vos un to d'hipnosi).
Igualment, estic una mica cansada del temita de que estiguem buscant una dona per cadascuna. És q igualment, el tema en si em ralla. Aquesta actitud de "no pateixis que aviat lligaràs, ja veuràs i tot serà perfecte i anirà molt bé". EM RALLA MOLT. I clar, si m'ho diu ella mil vegades més però és q qualsevol q tingui aquesta actitud em molesta. Podem canviar de tema?? Per aquí no hi passo, eh?? En sèrio. Buf.
No sé si podré resistir res, entre tot lo de la setmana passada i això. Aviam si aquest finde escampo la boira...esparzo la niebla...uf...ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Justament ara?
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada