1/7/12

Nit...

Uau...
Com que no m'agrada (ejem...), es veu q ara ja podem fer exactament el mateix que fèiem abans però sense que es senti malament...(boja, boja i boja). Ahir vam quedar i vam passar per la manifestació del dia de l'orgull i després per un concert. La major part del temps vam estar soles, xerrant, rient molt, super bé, en sèrio...preciós.
Jo, personalment opino que hi ha un feeling que t'hi cagues però ja sabeu, jo això mai no ho encerto.
No sé, va, deixeu-m'ho dir: es tan absolutament mona que hi havia moments que m'havia de girar per dissimular la cara que se'm posava de lluça i per reprimir l'impuls de fer-li un petó.
Pensava: realment la puc seduir? Tinc al meu favor que es pensa que no m'agrada per tant, li costarà interpretar racionalment res del que jo faci com a verdadera seducció. Potser això em dóna una mica de via lliure, Potser pensarà simplement que jo sóc així. I si fos seductora? Com la noia balladora: ella no para de seduir-me però sense l'objectiu real de fer-ho. Aquesta és la meva partida de parxís.
Fins la propera tirada.

4 comentaris:

  1. I quina ha estat el següent moviment?

    Estic una mica perduda, crec que m'he de llegir uns quants posts teus que porto enderrarits,... xò en tot cas, fes allò que el cor et demani! com a mínim estaràs bé amb tu mateixa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ja, rits, sento la meva hiperactivitat postil juajua. Res, el següent moviment és anar fent, simplement i gaudint de bons moments. Les transformacions ja vindran si és que han de venir...

      Suprimeix
  2. Espero no ofendre't amb el que et diré, i que la meva humil opinió et pugui servir d'ajuda. Disculpa, però em sembla que tu no jugues al parxís; perquè al parxís cada jugador mou quatre fitxes, i decideix a cada tirada quina fitxa moure, si en mou una o en mou una altra. Pel que em sembla entendre, tu només en mous una! No, perdó, ni tan sols la mous: esperes que els altres moguin la seves mentre et quedes quieta, a l'expectativa, esperant veure què passa... si passa; si no passa, també t'estarà bé. Perquè tu "aniràs fent". No es tracta "d'anar fent", sinó de "fer". Si vols que passin coses, has de responsabilitzar-te, de prendre partit, has de decidir. No tens una sola fitxa per moure, en tens quatre. I tu decideixes com jugues. Que no et dic pas que sigui a l'atac; no cal. Però has de triar com vols jugar. I arriscar. Però quedar-te mirant el panorama mentre "vas fent" és una actitud (et torno a demanar disculpes perquè la intenció no és ofendre't) de covardia, que només et portarà frustració.
    Pel que he llegit, en algun post et lamentes que sempre et passen les mateixes coses, que la història es repeteix. Quan això ens passa ( i dic ens perquè tots ens hi hem trobat)és perquè les nostres actituds són sempre les mateixes, i els resultats seguiran essent sempre els mateixos, lògicament. Però és culpa de l'actitud de cadascú, i no de la manca d'alineació dels astres...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ofendre'm??? Per favor, res més lluny de la realitat, m'encanta tot el que m'has dit i que m'ho hagis dit!! A més tens tota la raó del món. Sé que em passa el mateix per la meva actitud però el problema és que no sé com canviar-la (bé, ho estic intentant...). si ho sapigués, ho faria!! I bé, vaig dir parxís per dir un joc a l'atzar...però també faig o també decideixo "no fer" i això forma part de l'estratègia...Jo crec que no tinc una actitud tan passiva però clar, està bé saber que des de fora potser es veu així perquè potser és un problema que tinc i no ho sé.
      Mil milions de gràcies. continuem parlant, no?

      Suprimeix