3/7/12

Temps

M'atabalo. M'estresso. M'angoixo. Voldria parlar amb ella a totes hores. Però no...només som amigues.
Per això decideixo no dir-li res per iniciativa pròpia fins que no torni d'un curs que faré la setmana que ve. És a dir, estar 2 setmanes sense dir-li res de no ser que m'ho digui ella. Coneixent-me, decideixo això però si m'apreta, li diré, eh?
En el llibre que m'estic llegint, ("el temor d'un home savi", segona part de "el nom del vent"). El protagonista està enamorat d'una noia. I bé, diguéssim que no "passa res". Però ell va fent. Espera i espera el moment de tornar-la  a veure o tornar a estar amb ella i va fent la seva vida. M'agrada aquesta actitud. Me la "cúpiu".
Si no hi ha res, no perdrem res. I si hi ha algo, ho deixarem macerar. No sé per què dic això si segur que no hi ha mai res...ai...no sé per què dic això si quan comences una partida de parxís no saps si guanyaràs o perdràs.
Demà he quedat amb la meva amiga super-lligona perquè m'aconselli.
Si més no, practicaré les tècniques de seducció. Assaig-error.
Estic tan tonta que m'he comprat un jersei de pijama dels osos amorosos....fatal...

Cap comentari:

Publica un comentari