Sí sí, em sento com alliberada perquè en el fons ara penso que no "m'ha" d'agradar i simplement vull q siguem amics i una mica especials i prou. És com si, no ben bé com jo ho hauria triat però tot s'hagués posat al seu lloc i ara tot encaixi.
Ara no paro de veure gent que em fa tilín.
D'aquí poc m'enamoraré, val?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada