Incomprensiblement avui estic molt contenta i tranquil.la. És aquella sensació quan et diuen que no (bueno, t'ho diuen implícitament) de treure't un pes de sobre i ja saber el que hi ha i amb què pots comptar.
Estic contenta, tranquil.la. Mare meva, què diria freud de mi?
I així em dedico un altre cop a ADORAR a la meva profe de dansa i veïna. A punt de fer-ne 46 (ella) i comprovo que com a mínim fins a aquesta edat encara es pot estar MOLT BONA.
Justament ara?
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada