16/11/10

La nostàlgia

La nostàlgia ens fa enyorar coses que realment no enyorem i que realment ja no les tenim perquè no les voliem.
És rara, oi?
Jo avui he enyorat per uns instants una "novia" (entre cometes com totes les que he tingut) que tenia i amb qui ho vaig passar malament per vàries raons. Per ella i per mi.
Però he enyorat els bons moments i les coses bones que teniem i com em cuidava (quan li picava, clar) i que em venia a buscar a la feina per veure'ns una estoneta al migdia.
I penso, hauria sigut preciós si tot lo altre hagués anat bé (cosa que no va passar en absolut).
I enyoro com li agradava jo i em pregunto si mai més li tornaré a agradar tant a algú.
Tot i que en realitat, prefereixo no agradar-li tant i que em tracti millor que ella,però ja m'enteneu.
Ahir li vaig escriure un correu a la noia balladora i EVIDENTMENT me l'ha contestat com si res tan normal  i feliç i parlant de tornar a quedar com és normal. La setmana passada no sé, devia estar posseïda jo per algun esperit maligne. Encara no li he contestat. Com ha dit avui un de fama, ara ve el moment de fer-se la interessant...Ara, a més, coses rares del destí o de no se què, a sobre està connectada al xat. Ja es podria haver connectat la setmana passada, no?? Algun dia!! Bé, tampoc no li diré res però m'ha fet il.lusió.
Em torno a sentir jo mateixa :D

1 comentari:

  1. Me n'alegro que et sentis millor, i amb il.lusió. El dia menys pensat coneixeràs a una persona que t'agradarà i a qui tu agradaràs, potser ja l'has coneguda, o potser no... està bé que tenguis clar el tipus de persona que cerques; que t'estimi de l'única manera que es pot estimar...
    Així i tot, sigues sempre tu mateixa i ... estima't!!

    ResponSuprimeix