Ahir vaig parlar amb l'amiga comuna i la veritat és que cada vegada veig més clar que li he donat més importància de la que té a tot plegat.
Li vaig dir que m'havia deixat trasbalsada i diu, per què, perquè et vaig dir que era girada? Uix, no no, a això ja hi estic acostumada, ho assumeixo. Dic: perquè em vas dir que ho sabia. I em va dir clar, no ho sap, ho intueix! Tu actua normal.
I té raó, no? Però encara em queden tres dies fins al dia tope de no fer ni dir res. Que bé aquesta setmana que m'he posat de ser sucre. Em sembla que utilitzaré aquest recurs més sovint.
A partir de dilluns, el meu cervell pot tornar a pensar què fer. Fins llavors no.
De totes maneres, tinc moltes ganes de veure la noia balladora...snif.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada