Tinc ganes, en el terreny amorós (bé, i en els altres també) que les coses siguin fàcils. No sé, estic com vaga, no tinc ganes de "lluitar". No tinc tantes ganes d'estar amb ningú com per lluitar. Només deixar fer i, sobretot, deixar-me fer.
Aixxxx l'hivern ja ho porta això, no? Una mica d'apatia??
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs ja n'hi ha prou d'aquest relax!!!
ResponEliminaApunta't a un gimnàs,busca una activitat nova,fes alguna cosa que t'agradi i que t'impliqui un esforç.Ja veuràs com amb el temps t'adonaràs que no val la pena esperar tan...una abraçada maca!
Bon dia, S.N! És temptador deixar-se dur, però és un cercle viciós que no et duu enlloc. Et pots deixar dur a curt termini, però a la llarga fa mal. Encara que soni com sona, hem nascut per lluitar... però potser hem de pensar bé pel què i qui lluitam. Lluita per un somriure i sempre hi sortiràs guanyant. Una abraçada.
ResponEliminadoncs jo estic per lo fàcil...i a disfrutar de la vida que és el que compte :-) i no per què sigui hivern... sino per què penso que costa acaba no anant en lloc. I encara lo fàcil amb 6 mesos de quarentena. Difícil? pitjor és curar un cor trencat.
ResponElimina