Relax

Tinc ganes d'estar relaxada amb "el temita". O sigui, no vull que el fet que m'agradi algú sigui un estrés.
Dins meu hi ha com una veu de dimoniet que fa que quan m'agrada algú em senti com "avergonyida", no sé definir-ho exactament, el fet és que fa que em senti malament, com si estigués fent alguna cosa dolenta de la qual m'hagués d'amagar o avergonyir.
A sant de què m'he de sentir així? Què té de dolent sentir-me interessada per algú i intentar apropar-me a aquesta persona perquè  m'interessa com a tal??
Avui, mentre anava en cotxe tornant del cap de setmana d'escampar la boira, anava pensant sense ordre ni concert i pensava en el cas que estigués amb la noia balladora i m'ha començat a entrar l'estrés de quan ens veuriem o com ens ho fariem si...i he pensat: PROU. No em vull rallar primera, per coses que encara no han passat i segona per coses que en cas que passin no ténen per què ser motiu de rallar-se....no sé si m'explico.
Que tinc com molta tendència a donar-li voltes al coco (tot i que ho tinc bastant controlat, encara queda moooooolt) i no vull pensar res més enllà de l'avui i del que ja ha passat i de com van les coses en el moment present.
Va molt bé gaudir del present quan ho aconsegueixes...no pot ser tan difícil.
Així que, un somriure i pa'lante, no??