Abans

I abans q aparegués l'Àngel, hi va haver una altra aparició. Diferent. Igual d'impactant...però molt diferent. Va ser la obsessió de la primera setmana.
Simplement era d'aquell tipus de persones que no podries trobar més atractives per molt que t'hi esforçessis. Era dolorosament atractiva, no em feia venir ganes d'acostar-m'hi, malgrat que em queia molt bé i segurament no l'hauria trobat tan atractiva si no m'hagués caigut tan bé i no la trobés tan maca com a persona però era tan impossible (vides massa diferents, hetero -aquesta sí-)que em feia mal desitjar-la tant.
Amb les meves amigues quan algú és molt mono o molt maco fem el gest de posar-nos la mà a la galta (són gent mà-a-la-galta) però amb aquesta vaig desobrir un nou lloc on posar-me la mà i no era la galta...precisament. Vaig tenir somnis eròtics amb ella i tot!
El darrer dia vaig sopar davant seu, vaig dir-me va, no siguis tonta, q no mossega: si t'interessa, acosa-t'hi en comptes d'allunyar-te'n! I vaig passar tot el sopar mirant-la, estudiant-la i preguntant-me com és possible que algú sigui tan perfecte, que tingui uns ulls en què una s'hi ofega, un somriure que inunda tota la vall i cada centímetre quadrat de la seva pell sigui la perfecció en carn...
Avui pensava en posar-m'hi en contacte per un assumpte...però no sé...és massa dolorós, que continui sent perfecta al país dels somnis. A la vida real fa massa mal.
Això ja em va passar una vegada amb unad ona que vaig conèixer però això és una altra història i serà explicada en un altre post...