Bé, amb les coses així, una mica tristes però no dramàtiques, marxo de vacances. Tinc ganes de desconnectar, de no pensar en res, de vegetar i que les idees i les emocions s'ordenin. Han sigut moltes últimament. Massa.
No us he explicat q li vaig enviar un missatge a Ella...de bon rotllo, pq em sentia bé i em venia de gust dir-li algo i s'ho va prendre fatal i em va clavar un moc que encara estic flipant ara. Em va fer molt de mal i ho tinc aquí, al pit, present. Però vaja, tampoc no hi vull donar més voltes.
Quan torni, ja veurem.
Ah, i una cosa bona: ahir vaig trobar una persona que em va fer molta il.lusió, q feia molt q no veia i q havia sigut important per mi i vaig recordar-me a mi mateixa: què hi ha d'allò de deixar-se sorprendre?? :)
Bon estiu i fins aviat!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sóc ningú per dir-ho,però si algú et fa sentir malament, no et mereix.
ResponEliminaApa! Una altra que se'n va^-^.Torna aviat que si no enyorem les teves cròniques.Bon estiu:P
Gaudeix del temps... Respira, mira el cel, la lluna, els estels, posa el teu vaixell de paper en bona mar..., somia, canvia de coixí... Sigues tu oberta a la vida, no esperis que et facin un regal o que etposin dalt del pedestal..., però sigues tu. Viu, no te n'oblidis mai. I com diu la Maria, qui et fa sentir malament, o blida-la, no mereix ni una espurna de la teva vida, ni encara menys cap llàgrima. Viu els somriures, sincers, pensa que n'hi han i molts...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
bones vacances! i el que dius... cal que mirem amb ulls de nen i ens deixem sorprendre! una abraçada!
ResponEliminamolt bones vacances!!!!
ResponEliminagaudeix moltíssim i desconecta! carrega piles i segur que ho veuràs tot ben diferent.
una abraçada!
Bones vacances, et seguiré el blog quan tornis!És molt dur quan el cor no es pot refrenar, és una força imparable que no arrassa tot.
ResponElimina