Desacords

He estat parlant amb les meves amigues sobre el que ha passat...bé, com sempre faig (moriria sense elles) i opinen coses diferents.
Algunes opinen com jo: que és un soso i q ell s'ho perd.
Altres opinen que m'hauria de resignar: no sempre agradem a qui ens agrada i hi ha gustos per tot. És clar q ténen raó, en ténen, però penso que no enténen el que vull dir (en ténen però no entenen...que bo, no?). Jo no vull dir que li hagi d'agradar per força perquè sóc la millor, simplement dic que podria haver mostrat un pèl més d'interès, si més no, podriem ser col.legues o compartir bones estones, converses, concerts, cervesetes...això no té res a veure amb si li agrado "com a parella" o no.
Doncs no hi ha manera de fer-los entrar això a la mollera i ara semblo una egocènctrica creguda. Simplement dic q ell és tonto per no haver-me fet gens ni mica de cas i haver-me parat els peus tan radicalment quan jo no li he parlat de res "amorós", simplement m'hi he acostat com a amiga. Penso q és tancat de mires per no deixar que les coses que passen al seu voltant es filtrin a la seva vida i l'alterin. Val, és així, doncs molt bé, hi té tot el dret. Però és tonto. I a qualsevol li diria el mateix, no és perquè sigui ell q hagi passat absolutament de mi. És un pensament q puc aplicar a molta altra gent.
Ahir ens vam veure i va ser tot molt fred. Definitivament ja no em sorpren gens. O sigui que està clar que s'ha acabat del tot. Per mi la primera. Ara ell ja no m'interessa a mi tampoc. Avui ens tornem a veure...però em fa hasta mandra.